Maalula

Maalula

معلولا (ar)
Localització
33° 50′ 39″ N, 36° 32′ 48″ E / 33.8442°N,36.5467°E / 33.8442; 36.5467
País	Síria
Governació	governació de Damasc Rural
Districte	Districte d'al-Qutayfah
Subdistricte	Ma'loula Subdistrict (en)
Població humana
Població	2.762 (2004)
Geografia
Altitud	1.500 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	8 juny 1999
Identificador	1299

Maalula (àrab: معلولا, Maʿlūlā, de l'arameu ma`lā, ‘entrada’) és una ciutat cristiana situada al nord-oest de Damasc, Síria, que té la peculiaritat de ser un dels darrers llocs on encara es parla l'arameu occidental, probablement la llengua de Jesús de Natzaret, juntament amb les properes ciutats de Bakh'a (àrab: بخعة, Baẖʿa) i Jubb'adin (àrab: جبّعدين, Jubbaʿīn). Els cristians locals pertanyen a l'Església greco-catòlica melquita i a l'Església Ortodoxa d'Antioquia.

Maalula es troba al Djebel Qalamoun, que forma part de la serralada de l'Antilíban, a 56 km de Damasc. La distància i característiques geològiques han ajudat a la persistència d'aquest oasi lingüístic durant més de mil cinc-cents anys. Tanmateix, el transport i les carreteres modernes, així com l'accessibilitat a la televisió en àrab, ha erosionat aquest patrimoni lingüístic. El 2005, la ciutat té una població de 2.000 habitants.^[1] Pel que fa a la religió, la població està formada per cristians (Melquita) i musulmans. Per als habitants musulmans, el llegat és molt més notable, ja que no van ser arabitzats com la majoria d'altres sirians durant segles, tot i que també van adoptar l'àrab i van canviar a la identitat ètnica "àrab".

Hi ha dos monestirs importants a Maalula: Mar Sarkis i Mar Taqla. El monestir de Mar Sarkis va ser construït en el segle IV sobre les restes d'un temple pagà, dissenyat en el model dels màrtirs, amb un aspecte senzill. Va ser anomenat així per sant Sarkis (sant Sergi), un soldat romà que va ser executat per les seves creences cristianes. Aquest monestir encara manté el seu caràcter històric solemne. El monestir de Mar Taqla guarda les restes de santa Tecla; filla d'un príncep selèucida i alumna de sant Pau.^{[cal citació]} Segons la llegenda, en el segle i, santa Tecla va ser perseguida per soldats del seu pare per capturar-la a causa de la seva fe cristiana. Va venir a la muntanya, i després de pregar, la muntanya es va obrir i va permetre-li escapar-se. La ciutat agafa el seu nom d'aquest buit o entrada en la muntanya. Tanmateix, hi ha moltes variacions en aquesta història entre els residents de Maalula.

Hi ha també restes d'altres monestirs, convents, esglésies i santuaris. Molts pelegrins van a Maalula, ja siguin musulmans o cristians, per obtenir benediccions i fer-hi ofrenes.